1.
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
‖: Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà. :‖
2.
Girant l’ullada cap enrere
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
‖: Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà. :‖
3.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions,
‖: els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà. :‖
4.
Bellugant l’aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
‖: Dins la profunda nit tranquil·la
destria l’auba que vindrà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà. :‖
5.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent.
‖: De la infantesa que s’enfila
de la vellura que se’n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà. :‖